dilluns, 27 d’agost de 2007

INTRODUCCIÓ

Aquest treball no vol ser un estudi dels fets esdevinguts a la ciutat de Mataró durant el període que va durar la Guerra Civil (del juliol de1936 a l’abril de 1939), només es tracte d’un recull de notes bibliogràfiques dels millors treballs publicats fins avui per historiadors i estudiosos locals, i també, alguna narració autobiogràfica centrada en aquells anys, que explicada des de l’òptica dels seus autors, donen al lector una idea clara de la situació en que es deurien trobar moltes famílies, tan mataronines com d’altres indrets, que es varen veure implicades sense voler-ho en una guerra fratricida.
En aquest cas, la intenció no és altre que fer obrir els ulls a tots aquells que interessats per la nostra història més recent, passen per alt o no coneixen la importància d’aquells esdeveniments tant tràgics esdevinguts durant els primers mesos de l’alçament militar, i que van representar la pèrdua d’un patrimoni històric sense precedents per a la ciutat. I també, intento donar a conèixer el dia a dia d’aquells anys en que els ciutadans de Mataró estaven sotmesos a una pressió constant, fruit de la revolució que es lliurava en la zona republicana per eradicar tot el que era contrari als seus ideals.
Entre línies, també inclouré testimonis orals dels que llavors eren nens i nenes de 10 a 16 anys, a qui se’ls hi va clavar a la memòria imatges d’aquells anys de angoixa que no han pogut esborrar mai més. La misèria, la malaltia i la fam, tots sense excepció recorden afligits la gana que varen tingué que passar per la manca total de queviures, les targes de racionament, les llargues hores en cues inacabables per poder aconseguir quelcom per endur-se’n a la boca i fer callar per unes hores el continu rinxolar dels budells buits. Els bombardeigs a la part baixa de la ciutat. Els tifus, malaltia de tipus infecciós causada per la misèria i la fam, de la que poques famílies mataronines se’n varen poder deslliurar durant el segon any de guerra (1938).
I després la por, la por reflectida en el semblant dels seus pares i familiars per temor a les represàlies. La brutal repressió que es va dur a terme contra els vençuts per haver defensat la República, que el cap i a la fi era el govern legalment instaurat (abril 1931); pel sol fet d' haver militat en algun partit polític d'esquerres, o només per ser català i estimar el seu país i la seva cultura ("rojos separatistas"), ja era motiu suficient per ésser perseguits i empresonats com a criminals. ¡“La pau” va ser pitjor que la pròpia guerra!. (Aquella postguerra que d’una manera o d’altre va durar 36 llargs anys; des de l’abril de 1939 fins al novembre de 1975)

1 comentari:

karma ha dit...

Molt bé Joan!
Gràcies per compartir els teus coneixements amb nosaltres.
Estic segura que serà molt interessant fer un seguiment de el teu Blog.

Carme